Poder dual

El poder dual és un concepte articulat per Lenin com a dvoevlastie («doble poder»)^[1] que descriu una situació durant la Revolució de Febrer de 1917 en la qual dos poders polítics, els consells obrers, o soviets, i l'aparell oficial de l'estat del Govern Provisional Rus, van coexistir l'un amb l'altre disputant-se la legitimitat.^[2] Lenin va argumentar que aquesta situació essencialment inestable constituïa una oportunitat única perquè els soviets incrementessin el seu poder aixafant al govern provisional i situant-se com la base d'una nova forma de poder de l'estat. Aquesta noció va servir d'inspiració a les estratègies de les següents revolucions comunistes com la Revolució comunista xinesa liderada per Mao Zedong.

El concepte de poder dual per extensió pot referir-se a qualsevol «contrapoder», «contrainstitució» o «poder constituent», en lloc i en oposició al poder del govern establert.^[3] En determinats moments i situacions, hi ha una divisió del poder entre l'autoritat establerta i les forces socials emergents. Aquests dos poders, encavalcats i en conflicte, generen un espai polític alternatiu, allunyat del poder institucional. Aquesta dualitat és particularment rellevant en situacions de crisi econòmica i canvi social, quan les institucions oficials i les estructures de poder existents són qüestionades i desestabilitzades des de la base de la societat, mitjançant la construcció de noves formes d'organització, resistència i poder.^[4]